En el pasado número 386 del semanario La Directa, publicado el 2 de junio de 2015, apareció una entrevista conducida por Joan Gener Barbany y dedicada a la reciente culminación de mi trilogía sobre la contracultura, Poder freak. Publicamos primero la versión original en catalán, con la intención de publicar una versión traducida al castellano en breve:
“La contracultura no va ser una gesta”
—Jaime Gonzalo, periodista musical.
Gonzalo acaba de publicar l’últim volum de la trilogia ‘Poder Freak’. Amb ell, conclou una crònica de diferents moviments de dissidència estètica i ideològica que van eclosionar des de mitjan segle XX.
Tres volums i mil pàgines sobre moviments culturals, polítics i socials de la meitat del segle XX. Poder freak és un exercici enciclopèdic i desmitificador.
Sembla enciclopèdic, però no era la intenció. Explica uns temps de creativitat desbordant. Podem dir que va ser una revolució televisada perquè, durant sis o set anys, es van crear molts titulars i notícies, però hi va haver moltes coses que van quedar al marge. Un dels motors del llibre era aconseguir una mena de síntesi que pugui perdurar. No hi ha un to desmitifi cador, es tracta —senzillament— d’una recerca per acostar-nos al màxim a la veritat tenint present la fantasia creada per l’apropiació de l’esquerra. La van convertir en una gesta i no ho va ser. Tot plegat va ser una peristàltica de la societat i de la cultura… del flux de la vida que ningú no pot controlar. En aquest sentit, no es passen comptes amb la història, sinó amb les mistifi cacions i les llegendes constants que s’han fet d’ella. La revolució més gran que es va fer en aquella època va ser l’econòmica, davant l’esquerra actual i la mentalitat liberal que ho converteix tot en benefici. El llibre està escrit en clau didàctica, perquè el jovent pugui fer el seu puzle de tot el fenomen.
Als llibres, hi apareixen molts noms, molts moviments. La cartografia és tan diversa com dispersa. Podem parlar de la contracultura en un sentit històric i cultural?
Theodor Rozak utilitza el terme en un estudi sobre el que passava el 1968. Després, ens ha servit per englobar mil històries, algunes enfrontades entre si. Es pensa que va ser un fl ux unidireccional, però, en realitat, va ser desbordant i multiforme. A més, hi va haver moviments de dretes. La correcció política imperant i el fet que la història es construeix a partir de deformacions ho han volgut amagar. El que sí que podem fer és unificar-la, perquè va generar certes creacions estètiques i culturals que han acabat configurant un mercat de consum cultural. Però no es pot uniformitzar de cap manera: la gratuïtat es va creuar amb el capitalisme més absolut, per exemple.
Associes l’aparició de molts dels moviments –sobretot les bandes juvenils com els mods, els hippies o el moviment folk– a l’esclat de l’adolescència i al rebuig a una societat del benestar i del consum. Paradoxalment, apuntes que tots van acabar essent mercantilitzats…
A la majoria, els acaba absorbint el sistema; la societat els assimila. Però hi ha un exemple clau per entendre les coses: l’obertura de la botiga The Psychedelic Shop el 1965 a San Francisco, a mans de dos germans utopistes que volien apostar per la gratuïtat. No solament van decidir regalar alguns productes, sinó que també van contribuir a l’obertura d’un hospital popular i d’un menjador comunal. L’aventura va acabar perquè la gent els robava tot el que podia. Així és la naturalesa humana. Està per sobre de la contracultura, del feixisme o del socialisme. Ho acaba dominant tot, també la democràcia: mira quines propostes electorals tenim actualment, que només parlen de com administrar el capital, en lloc de tractar com es canvia la societat des de les arrels.
Leer entrevista completa en catalán →
Jaime Gonzalo.
